Es un compendio de entrevistas de mujeres que han construido y siguen construyendo esa memoria social que no está en los libros. Vicky, Sor Lucía, Manolita, Mila, Cecilia, Carmen, Ana, Ángeles, Adelma y una persona no binaria que se llama Alana, son mujeres y personas que a partir de experiencias personales han decidido tomar las riendas de sus vidas y buscar alternativas o soluciones para sí mismas y para otras muchas mujeres vulnerables. Personas que han encontrado el apoyo que ellas no encontraron en su día. Muchas se encontraron solas y sin un lugar al que poder acudir para pedir ayuda o, simplemente, para sentirse escuchadas y comprendidas. Un acto de solidaridad, de humildad desinteresada, que construye esa memoria social que mueve montañas y que se ha ido consolidando con el tiempo y con mucho esfuerzo.
Son memoria viva. Personas referentes, ejemplos de vida de que sí se pueden cambiar cosas en esta sociedad. Por lo menos para romper tabúes y abrir otros caminos a personas y familias enteras que deambulan desconcertadas y sin rumbo.
Como periodista social con más de 25 años de experiencia descubriendo realidades invisibles, por el camino me he ido encontrando con estas mujeres a las que admiro por su capacidad de resiliencia, pero sobre todo por la fuerza que desprenden iniciando procesos sociales que han transformado sus propias realidades y la de personas como ellas. Mujeres luchadoras que no buscan protagonismo y que han sabido afrontar el presente o el pasado para dejar de ser víctimas o para lograr derechos y vivir un futuro sin condiciones. Ellas han decidido ser libres y autónomas para decidir cómo vivir sus vidas. Y, ahora, mirando hacia atrás, pueden hablar de sus experiencias desde el orgullo del camino recorrido y de lo mucho que han logrado, con una reflexión sosegada y llena de verdad. Muchas de estas mujeres ya son mayores y sus testimonios merecen ser compartidos porque todo nace de algún lugar y tiene un porqué que merece ser contado en primera persona. Mujeres que son referentes, mujeres que han construido memoria.
Cheik Faye, Norma Cruz, Hans Landauer, Rachel Parrente… tras cada uno de estos nombres se encuentra una historia de superación y lucha en pro de los Derechos Humanos que, sin embargo, nunca ha llegado a ser oída.
Les seves veus han estat callades per règims totalitaris o, simplement, pel pas dels anys, malgrat que els seus testimonis tenen molt a aportar perquè gràcies a ells podem conèixer l'infern de centenars de joves que abandonen les terres africanes en piragua, de dones assassinades impunement a Guatemala o el dels supervivents dels camps de concentració nazis.
He tenido el honor de dar voz a las historias no contadas en mi libro, al igual que lo hice en el programa de Radio Nacional de España ‘Voces Silenciadas’. Este trabajo me llevó a ganar el XXIV Premio Internacional de Periodismo Rey de España en la categoría de radio. Darles la palabra a aquellos que raramente son escuchados ha sido no solo un compromiso profesional, sino también una pasión personal que me ha guiado a lo largo de mi carrera.
«Cartes per a la Llibertat» va començar sense saber gaire bé quin recorregut podia tenir. La intuïció i la curiositat em van portar al centre penitenciari de Sevilla 1 de la mà de Solidaris per al Desenvolupament, que ja fa anys que tenen activitats culturals dedicades a l'oci dels presos dins de la presó.
Va ser un descobriment apassionant descobrir el món que es viu al voltant d'una carta a la presó i com el poder de les cartes pot ajudar aquestes persones a canviar, a relacionar-se amb l'exterior, a enamorar-se, a reconciliar-se amb un ésser estimat, a parar un motí sagnant oa aconseguir la llibertat fins i tot.
Aquest llibre neix de les històries i les cartes de les persones que participen al taller de Solidaris per al Desenvolupament al Centre penitenciari Sevilla 1.
«Cartes per a la Llibertat» va començar sense saber gaire bé quin recorregut podia tenir. La intuïció i la curiositat em van portar al centre penitenciari de Sevilla 1 de la mà de Solidaris per al Desenvolupament, que ja fa anys que tenen activitats culturals dedicades a l'oci dels presos dins de la presó.
Va ser un descobriment apassionant descobrir el món que es viu al voltant d'una carta a la presó i com el poder de les cartes pot ajudar aquestes persones a canviar, a relacionar-se amb l'exterior, a enamorar-se, a reconciliar-se amb un ésser estimat, a parar un motí sagnant oa aconseguir la llibertat fins i tot.
Aquest llibre neix de les històries i les cartes de les persones que participen al taller de Solidaris per al Desenvolupament al Centre penitenciari Sevilla 1.
«Cartes per a la Llibertat» va començar sense saber gaire bé quin recorregut podia tenir. La intuïció i la curiositat em van portar al centre penitenciari de Sevilla 1 de la mà de Solidaris per al Desenvolupament, que ja fa anys que tenen activitats culturals dedicades a l'oci dels presos dins de la presó.
Va ser un descobriment apassionant descobrir el món que es viu al voltant d'una carta a la presó i com el poder de les cartes pot ajudar aquestes persones a canviar, a relacionar-se amb l'exterior, a enamorar-se, a reconciliar-se amb un ésser estimat, a parar un motí sagnant oa aconseguir la llibertat fins i tot.
Aquest llibre neix de les històries i les cartes de les persones que participen al taller de Solidaris per al Desenvolupament al Centre penitenciari Sevilla 1.
Es un compendio de entrevistas de mujeres que han construido y siguen construyendo esa memoria social que no está en los libros. Vicky, Sor Lucía, Manolita, Mila, Cecilia, Carmen, Ana, Ángeles, Adelma y una persona no binaria que se llama Alana, son mujeres y personas que a partir de experiencias personales han decidido tomar las riendas de sus vidas y buscar alternativas o soluciones para sí mismas y para otras muchas mujeres vulnerables. Personas que han encontrado el apoyo que ellas no encontraron en su día. Muchas se encontraron solas y sin un lugar al que poder acudir para pedir ayuda o, simplemente, para sentirse escuchadas y comprendidas. Un acto de solidaridad, de humildad desinteresada, que construye esa memoria social que mueve montañas y que se ha ido consolidando con el tiempo y con mucho esfuerzo.
Son memoria viva. Personas referentes, ejemplos de vida de que sí se pueden cambiar cosas en esta sociedad. Por lo menos para romper tabúes y abrir otros caminos a personas y familias enteras que deambulan desconcertadas y sin rumbo.
Como periodista social con más de 25 años de experiencia descubriendo realidades invisibles, por el camino me he ido encontrando con estas mujeres a las que admiro por su capacidad de resiliencia, pero sobre todo por la fuerza que desprenden iniciando procesos sociales que han transformado sus propias realidades y la de personas como ellas. Mujeres luchadoras que no buscan protagonismo y que han sabido afrontar el presente o el pasado para dejar de ser víctimas o para lograr derechos y vivir un futuro sin condiciones. Ellas han decidido ser libres y autónomas para decidir cómo vivir sus vidas. Y, ahora, mirando hacia atrás, pueden hablar de sus experiencias desde el orgullo del camino recorrido y de lo mucho que han logrado, con una reflexión sosegada y llena de verdad. Muchas de estas mujeres ya son mayores y sus testimonios merecen ser compartidos porque todo nace de algún lugar y tiene un porqué que merece ser contado en primera persona. Mujeres que son referentes, mujeres que han construido memoria.
Cheik Faye, Norma Cruz, Hans Landauer, Rachel Parrente… després de cadascun d'aquests noms hi ha una història de superació i lluita en pro dels Drets Humans que, tanmateix, mai no ha arribat a ser escoltada.
Les seves veus han estat callades per règims totalitaris o, simplement, pel pas dels anys, malgrat que els seus testimonis tenen molt a aportar perquè gràcies a ells podem conèixer l'infern de centenars de joves que abandonen les terres africanes en piragua, de dones assassinades impunement a Guatemala o el dels supervivents dels camps de concentració nazis.
He tingut l'honor de donar veu a les històries no explicades al meu llibre, igual que ho vaig fer al programa de Ràdio Nacional d'Espanya 'Voces Silenciadas'. Aquest treball em va portar a guanyar el XXIV Premi Internacional de Periodisme Rei d'Espanya a la categoria de ràdio. Donar-los la paraula a aquells que rarament són escoltats ha estat no sols un compromís professional, sinó també una passió personal que m'ha guiat al llarg de la meva carrera.
«Cartes per a la Llibertat» va començar sense saber gaire bé quin recorregut podia tenir. La intuïció i la curiositat em van portar al centre penitenciari de Sevilla 1 de la mà de Solidaris per al Desenvolupament, que ja fa anys que tenen activitats culturals dedicades a l'oci dels presos dins de la presó.
Va ser un descobriment apassionant descobrir el món que es viu al voltant d'una carta a la presó i com el poder de les cartes pot ajudar aquestes persones a canviar, a relacionar-se amb l'exterior, a enamorar-se, a reconciliar-se amb un ésser estimat, a parar un motí sagnant oa aconseguir la llibertat fins i tot.
Aquest llibre neix de les històries i les cartes de les persones que participen al taller de Solidaris per al Desenvolupament al Centre penitenciari Sevilla 1.
La Fundació Vinatea Editorial commemora el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa amb una antologia de 101 relats literaris basats en històries periodístiques, conegudes o no, amb més o menys difusió, o en esdeveniments esdevinguts amb periodistes de tot el món, com un veritable homenatge a la professió. El llibre consta així de 101 relats escrits per professionals relacionats amb el món del periodisme, amb un estil lliure, narratiu, d'intriga, èpic o líric, però sempre intentant posar-se a la pell del periodista que va seguir el cas elegit en qüestió, per desencadenar aquest amb la veu narrativa que desitgi i algun aspecte que prioritzi la trama literària en ell.
La Fundació Vinatea Editorial commemora el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa amb una antologia de 101 relats literaris basats en històries periodístiques, conegudes o no, amb més o menys difusió, o en esdeveniments esdevinguts amb periodistes de tot el món, com un veritable homenatge a la professió. El llibre consta així de 101 relats escrits per professionals relacionats amb el món del periodisme, amb un estil lliure, narratiu, d'intriga, èpic o líric, però sempre intentant posar-se a la pell del periodista que va seguir el cas elegit en qüestió, per desencadenar aquest amb la veu narrativa que desitgi i algun aspecte que prioritzi la trama literària en ell.