Sóc periodista social i documentalista per vocació, sempre vaig voler explicar històries de vida i escriure-les a premsa o narrar-les a ràdio o televisió. Per això vaig estudiar periodisme a l'Autònoma de Barcelona i vaig cursar el darrer any com a Erasmus (fantàstica experiència, per cert) a Berlín, on vaig acabar la carrera. Em va enamorar la ciutat, un pou cultural inesgotable, em vaig quedar cinc anys treballant a la ràdio, a la televisió alemanya i espanyola.

L'any 2000 vaig tornar a Espanya, em vaig traslladar a Madrid i vaig trobar feina al desaparegut Diario 16 a la secció de societat ia l'agència de premsa alemanya DPA. Un any més tard em van oferir feina a la Ser al programa La Finestra que aleshores s'emetia des de la meva ciutat, Barcelona.

Aleshores, vaig decidir ser freelance i dedicar-me gairebé en exclusiva als meus temes: les històries de vida d'herois anònims el repte dels quals és sobreviure a la discriminació de qualsevol tipus que pateixen.

Una és «YAGO» , el curt premiat per EP3 i que és la base del documental que estic finalitzant i que està coproduït per TV3. He seguit la història de Yago durant els últims quatre anys, des dels 11 acabats de fer fins als 15 anys que té ara, en què s'ha allargat les cames i els braços, li ha canviat la veu i s'ha convertit en un adolescent amb moltes inquietuds. 

He explicat moltes històries que s'han pogut llegir a diversos mitjans escrits com La Clave o La Vanguardia però també s'han sentit a la ràdio, a RNE, bàsicament. El Locutorio ens ha presentat a centenars de persones immigrades i va rebre el premi Francesc Candell el 2004.

Gràcies a l'espai «Veus Silenciades» -que ja no s'emet i no per voluntat pròpia- vaig ser guardonada amb el Premi Internacional de Periodisme Rei d'Espanya 2006 que concedeix l'agència EFE i l'AECI. Ara visc a Sevilla i continuo com a freelance.